MATRIU DAFO

CONCLUSIONS I MATRIU DAFO

“PROGRAMA SOCIOEDUCATIU PER A JOVES DE 12 A 14 ANYS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL”

Introducció

Les meves pràctiques anaven dirigides a dissenyar un Programa socioeducatiu per a joves de 12 a 14 anys en situació de risc.

Al municipi de Sta. Margarida i els Monjos hi havia una demanda per part de tres serveis municipals (Serveis Socials, Joventut i Biblioteca) de crear algun servei on s’oferís una atenció especialitzada per als joves del municipi, d’aquesta franja d’edat, que presenten indicadors de risc (nens molt de carrer, sense horaris, manca estructura familiar, organització, absentisme escolar, conductes poc cíviques al carrer i als serveis,etc.).

A part d’aquesta demanda he basat el meu procés, en una part en conèixer millor els recursos existents i la demanda de forma directa i les activitats que s’ofereixen, i per una altra part, l’elaboració d’un programa que pogués donar resposta a la demanda inicial.

Clarament, les pràctiques i el programa que he realitzat s’emmarquen dins l’educació no formal. En aquest marc on el psicopedagog no té unes funcions ben definides,i tampoc és una figura que sovint la hi trobem.

Valoro que poder fer un anàlisi amb la tècnica DAFO és un recurs que ens permet visualitzar de forma més clara, i posar sobre la taula, tots aquells aspectes tant positius com negatiu (del propi programa, com de l’entorn on el voldrem posar en funcionament) i que ens ajudarà a poder decidir les línies i actuacions més adequades per a tirar-ho endavant, així com per anar fent avaluacions de com funciona el programa en futures situacions i anar- lo remodelant o adaptant si es valora necessari.

Matriu DAFO

DEBILITATS (anàlisi intern)	AMENACES (anàlisi extern)
1.- Actualment no existeix un professional que faci aquesta funció. 2.-Que es contracti un professional amb un perfil que no gestioni adequadament el servei. 3.-Falta d’experiència prèvia. 4.-Detecció de molts casos de joves amb perfil d’incorporar-se al programa. Sobresaturació del servei. 5.-Excés de casos complexos . 6.-Que l’espai on es dur a terme el programa acabi essent estigmatitzat. 7.- la falta de coordinació amb altres serveis i que no es potencií el treball en xarxa.	1.-No tenir finançament econòmic. 2.-Manca de suport per part de l’Ajuntament, no hi hagi interès en tirar endavant aquest programa. 3.-Falta d’implicació per part dels altres serveis (institut, joventut,esports,etc) 4.-Desmotivació dels joves. 5.-Falta d’implicació de les famílies. 6.-No comptar amb els recursos necessaris.
FORTALESES (anàlisi intern)	OPORTUNITATS (anàlisi extern)
1.-Motivació per part dels professionals per iniciar un nou projecte. 2.-Alt nivell d’implicació per part dels professionals dels diferents serveis. 3.-Els canvis positius que es poden produir en l’entorn dels joves. Es generaran nous contextos socialitzadors més positius. 4.-Permetrà donar una resposta educativa a un segment de la població que estava desatesa. 5.- alt nivell d’implicació per part de l’equip de serveis socials.	1.-Marc legal que reconeix aquest tipus de programa (tipus centre obert). 2.-El municipi té un ampli ventall de recursos municipals. 3.-Des dels diferents serveis es coincideix en la necessitat de crear un programa/ servei específic. 4.-En un inici, hi ha interès polític per dur-lo a terme. 5.-Es compta amb un espai físic, per ubicar-lo. 6.-Actualment hi ha línia de subvencions des del departament de benestar i família per a aquest tipus de projectes/programes.

CONCLUSIONS:

A partir de l’anàlisi del DAFO he pogut definir com:

Estratègies ofensives valoro que tant les fortaleses com les oportunitats que es recullen permeten que l’objectiu de dur a terme el programa la municipi sigui quasi una realitat, ja que hi ha un equip de professionals amb una gran implicació i interès perquè funcioni, la repercussió amb els joves i els fruits que es poden aconseguir poden ser molt positius, així com es podrà potenciar la cohesió dels joves al municipi i de les famílies d’aquests, i un aspecte molt important i que és clau en qualsevol procés de millora és el consens en la identificació i reconeixement d’una problemàtica i dels procés que cal seguir per a millorar-la.

Estratègies defensives per a contrarestar algunes de les amenaces plantejades hem de tenir en compte, que davant la possible desmotivació de joves i famílies estem en un projecte nou que pot comptar amb la implicació d’aquests des d’un bon inici, comptant amb la seva col·laboració directe en la definició i disseny de les activitats. La possibilitat de conèixer altres experiències ens permetrà conèixer també com ho treballen. 

La manca de suport econòmic o de l’administració local és un aspecte que es pot treballar i aprofitant la implicació de diversos serveis es pot donar més pes al programa  a l’hora de presentar-lo.

Estratègies de reorientació davant les debilitats internes podem aprofitar aspectes de l’entorn com utilitzar els recursos del municipi per a potenciar la normalització dels joves en aquests serveis i treballar el bon ús d’aquests. A partir dels professionals dels serveis d’on derivaran els casos, fer una bona definició del perfil dels joves que es vol atendre al servei i quina ha de ser la ràtio per tal d’evitar estigmatitzacions i tenir en compte la formació d’un grup heterogeni.

Estratègies de supervivència seran aquelles que requeriran d’un canvi o reformulació per tal de poder seguir endavant, amb això ens podem trobar amb fer recerca  de finançament en el sector privat.

A partir del vídeo:

A partir de l’escolta de la conferencia de la celebració del 15é aniversari de la UOC, m’agradaria ressaltar que estic d’acord amb la necessitat de definir quines són les especificitats del psicopedagog en el context no formal. En el context formal aquesta figura té reconeguda una “parcel·la” que està ben estructurada i delimitada. Però en canvi en el context no formal , penso que el psicopedagog en la seva funció d’ identificar un problema i dissenyar una intervenció a partir de l’ anàlisi, valoració diagnòstic, planificació i avaluació ha de poder aportar aspectes més complerts en la seva intervenció i que aquests siguin “reconeguts” per a altres professionals.

Estic d’acord amb el Dr. Cèsar Coll quan comenta en la seva intervenció que sobren nous espais d’intervenció per al psicopedagog, però penso que cal anar concretant i donar solidesa i contingut a aquesta figura ja que a l’hora n’estan sorgint de noves que també van ampliant àmbits d’intervenció pot semblar que tot sigui el mateix.